El Màgic d’Oz

Com explicar-li avui a la canalla una història que ha marcat l'imaginari de diverses generacions? Doncs recuperant-ne l'essència i introduint en la història alguns elements molts presents en el nostre dia a dia. Seguiu el camí de rajoles grogues.

Segurament teniu al cap la Judy Garland i la versió cinematogràfica firmada per Victor Fleming l'any 1939, però la història en què es basa El Màgic d'Oz (The Wonderful Wizard of Oz) va ser escrita anys abans, el 1900, per Lyman Frank Baum. Va ser capaç de crear una història extraordinàriament poderosa que fa un segle que sedueix els nens i nenes però també els adults, amb una trama senzilla que promou valors com l’amistat, el coratge, la tendresa o l'empatia. Una nena, la Dorothy, és arrossegada per un tornado (real o imaginari) amb el seu gos Totò i apareix en un món màgic, estrany i desconegut. S'adreçarà a la ciutat Maragda per demanar al seu governant, el Mag d'Oz, que la retorni a casa seva. I pel camí, un camí de rajoles grogues que haurà de seguir sense desviar-se, trobarà uns companys de viatge que, com ella mateixa, busquen alguna cosa que troben a faltar. Reconeixereu en aquesta història els mateixos personatges que coneixíeu, tot i que amb unes característiques que els posen en contacte directe amb el món d'avui: un Espantaocells que busca un cervell però que està especialment preocupat pel clima i el medi ambient; un Home de Llautó que, en aquesta versió és un cíborg de gènere neutre però que segueix buscant un cor; i, finalment, una Lleona (en comptes del Lleó original) que ha perdut la condició de reina dels animals i vol recuperar el valor que creu que ha perdut. Tots ells mostraran a la Dorothy i als mateixos espectadors i espectadores que tots tenim més capacitats que no ens pensàvem i que, quan hi ha problemes, nosaltres mateixos acostumem a tenir la solució. Una història profundament humanista que beu de la tradició dels contes més clàssics i que és, abans que res, un cant a l'amistat i una invitació a confiar en un mateix abans que en els qui ens semblen poderosos.

El responsable de la dramatúrgia és en Marc Artigau, un autor i director teatral que ha estrenat peces com Caïm i Abel o Alba, ha escrit novel·les com La vigília i ha signat poemaris com Desterrats. Dirigeix el muntatge David Selvas, un actor de teatre, cinema i televisió i director que ha portat a escena muntatges que van des de Who is p? (un assaig obert sobre Pasolini) fins a L'habitació blava, de David Hare o, més recentment, un nou muntatge d'Àngels a Amèrica produït pel Teatre Lliure, La importància de ser Frank produït pel TNC i La Brutal o T’estimo si he begut, una adaptació de contes de l’Empar Moliner coproduïda per Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal.

Direcció: David Selvas
Composició musical: Paula Jornet, Arnau Vallvé
Dramatúrgia: Marc Artigau i Queralt i David Selvas
Interpretació: Elena Gadel, Mercè Martinez, Jordi Vidal, Robert González, Dàmaris Aragón, Marc Pociello, Jana Galindo, Roser Dresaire i Marc Gómez
amb la col·laboració de Bàrtok Meyer-Delgado
Escenografia: Raquel Ibort
Vídeo: Joan Rodón (dlux.pro)
Il·luminació: Jaume Ventura
Espai sonor: Òscar Villar
Vestuari: Maria Armengol
Caracterització: Clàudia Abbad

Gravació del disc: CanSons, Aleix Sans i Víctor Garcia
Direcció musical: Andreu Gallén
Coreografia i moviment: Pere Faura
Construcció d’escenografia: Carles Hernandez “Xarli” Oscar Hernández “Ou”
Acabats d’escenografia: Laura Galofré
Confecció de vestuari: Marta Pell
Ajudantia de direcció: Daniel J. Meyer
Assesorament de màgia: Sergi Armentano
Ajudanta de vídeo: Laura Roda
Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé
Cap tècnic La Brutal: Arnau Planchart
Tècnics del teatre: Víctor Cárdenas i Víctor Bartolomé
Regidora: Lola Rosales / Irene Fernández Zurano “Nené”
Sastressa: Elisenda Roblas / Marta Pell
Operador de so: Efrén Bellostes
Operador de llums i adjunt al cap tècnic: Enric Alarcon
Disseny de la imatge: Eduard Buch, Juan M. Moreno
Il·lustració del cartell de Dorothy: Efrén Bellostes
Fotografia: Lander Larrañaga
Vídeo de l’espectacle: Jordi Boquet, Antoni Vidal i Alberto Gross

Premsa: Albert López i Judit Hernández
Màrqueting i comunicació: Publispec

Agraïments: La Galera, Martí Maymó, Pema Maymó, Laia Barreda i Teresa Vilarrubla

Una coproducció de La Brutal i el Grec 2020 Festival de Barcelona amb la col·laboració del Teatre L’Artesà – Ajuntament de El Prat de Llobregat i el suport de l’ICEC – Generalitat de Catalunya i l’INAEM – Ministerio de Cultura del Gobierno de España

• Major de 65 anys – 15% dte. els dimecres i dijous*
• Carnet família nombrosa o monoparental – 15% dte. dimecres i dijous*
• Carnet discapacitat – 15% dte. dimecres i dijous* Només vàlid pel titular
• Menor 35 anys – 15% dte. els dijous*
• Carnet Jove – 15% dte. dimecres*Els descomptes no són acumulables
  *Tots els descomptes són aplicables en funció de l’aforament disponible, excepte festius i determinats espectacles de caràcter familiar, infantil i d’altres.